L’Ernest Sitjes va néixer a Bagà (Berguedà) i ja de petit tenia un enorme interès pel món dels pastors, tot i venir d’una família sense tradició en la ramaderia de muntanya. Sempre que podia ajudava als veïns que tenien ovelles i somiava en comprar-ne una. Aquesta vocació innata la va fer realitat als anys vuitanta i la va portar més enllà. No en va tenir prou fent-se pastor sinó que va recuperar camins ramaders de transhumància, va aprendre a tocar l’acordió diatònic i va impulsar aplecs gairebé oblidats. També va aprendre a fer sarrons de llana, a tondre amb tisores, a guarir les ovelles amb oli de ginebre fet per ell mateix… Encara ara fa collars de fusta musicats per a les ovelles i collars clavetejats pels gossos pastor. L’Ernest, és un referent entre els pastors de les muntanyes del Berguedà, el Ripollès i part de la Cerdanya. A més a més i sense dubtar-ho transmet els seus coneixements als pastors més joves i és feliç cada tarda quan engega la ramada.

La seva dita: “A qui mira sempre enrere li hauria de caure un ull, i a qui no hi mira mai, tots dos”.

L’Ernest Sitjes als 10 anys.